Ahir 3ipunt va voler donar veu a totes les companyes de l’empresa, per això es va realitzar una taula rodona on es van explicar els inicis de cadascuna, es van donar a conèixer algunes referents i es va debatre la igualtat de gènere en l’àmbit del treball, els clients i les entrevistes en el món tecnològic, entre altres temes.
Abans de res, no podem començar aquest escrit sense presentar-vos a les meravelloses dones i dones desenvolupadores web, desenvolupadores en pro de l’educació a distància que ofereix Moodle, dissenyadores web, que formen el “elenc” de 3ipunt en la taula rodona; Amanda del Valle, Mercè Noguer, Elena Barrios, Meri Reves, Yolanda Cano, Alba Illan, Tamara Piqueras, Raquel Villán, Xènia Inglés, Txell Llorach, Eli Hernández, Ari Fiol, Laia Canet, Sara Badia i Carla Casalots. Gràcies a totes per formar part!
Per fer un resum de totes les conclusions i temes interessantíssims que s’han tractat en l’acte, us volem compartir unes paraules que hem escrit i defineixen el que pensem.
Estem a 8 de març de 2022, i desgraciadament, continuem reivindicant el dia de la dona. I utilitzem la paraula desgraciadament, perquè tant de bo no fes falta. Amb la taula rodona d’avui, no esperem canviar el món, perquè és una tasca complicada, però si almenys us hem fet reflexionar una mica, ja donem per complert el nostre objectiu.
Hem parlat del món de la tecnologia, però hi ha més realitats que no han de ser oblidades. I, sobretot, molta diversitat dins de les dones, i totes sou igual d’importants. Que a cap us facin sentir que sou de segona.
Esperem de tot cor, que ens ajudeu. Sabem que la lluita, lamentablement, ens pertany, però la responsabilitat és col·lectiva. I moltes vegades no és necessari fer grans canvis ni pretendre l’impossible, comencem per nosaltres mateixes i el nostre entorn, a poc a poc: Reflexionem. Canviem discursos caducs que s’han tornat veritat de tant repetir-los. Sortim a demostrar que molts d’ells no són certs, canviem el llenguatge, la manera com ens relacionem i tots els micromasclismes que tenim interioritzats. Evolucionem i ajudem als que no ho veuen, perquè a poc a poc obrin els ulls.
Com va dir Angela Davis, no es tracta d’acceptar les coses que no podem canviar, sinó de canviar les coses que no podem acceptar.
Més enllà de la col·lectivitat, que a hores d’ara és més que òbvia. O de la sororitat, tan necessària. Cal dir que el canvi depèn de la individualitat de cadascun, d’una presa de decisions profunda. Hem d’interioritzar-ho i començar a canviar-ho.
En conclusió, es tracta d’empatitzar, d’obrir la ment i sobretot de desaprendre. Us animem a fer-ho perquè no hagin més vuits de març…
I, sobretot, que no sigui només avui. Tots els dies, sempre, fins que sigui tan veritat que no faci falta reivindicar-ho.
