La pandèmia ens ha canviat la vida, això és una realitat. Però què ha vingut per quedar-se? A banda de la mascareta en molts espais i com a un element més del necesser de viatge. El món de l’eLearning!
Si bé és cert que el món en línia (amb tot el que comporta) ja estava de pujada, el coronavirus li ha donat una volta de 180 graus a la tecnologia educativa. Ens ha fet reinventar-nos: hem canviat la manera de socialitzar, la manera de treballar i la manera d’accedir a l’aprenentatge. Gran part d’aquests tres pilars de les nostres vides, han passat a dur-se, mitjançant una pantalla.
La gran majoria d’empreses es van haver de posar les piles, i capacitar a tots els seus treballadors en les eines necessàries. Aquests canvis requereixen un acompanyament per part de la institució, així doncs, el món de la formació empresarial va haver d’escalar al mateix ritme. I en la majoria dels casos, només podia ser d’una manera: Online.
L’aprenentatge electrònic en els últims anys, s’ha convertit en el camp educatiu més innovador amb un impuls creixent, capaç d’adaptar-se de manera més flexible a les noves tecnologies. Els sistemes SaaS de moltes institucions educatives s’han vist aclaparats pel creixement exponencial de la demanda o l’augment del consum personal.
En el món professional i en el món personal s’han anat trencant tots els clixés que fins al moment existien sobre l’educació: No tinc temps, no tinc diners, és poc assequible, no és una titulació oficial… i un llarg etcètera. Des del sofà de casa seva han vist com es pot accedir a la informació d’una manera àgil, atractiva, ràpida, força econòmica o fins i tot, gratuïta. I només fent un clic!
El coneixement ja no té “amos”. És lliure i ens fa ser lliures. Podem formar-nos quan, com i on vulguem. Tenim un ampli ventall de possibilitats: Webinars, tutorials de YouTube, cursos, especialitzacions… Pràcticament tenim formacions fetes a mida per cobrir les nostres necessitats.
Entre tots estem transformant el món de la formació. Però no només cal aprofitar aquesta tendència sinó encaixar-la d’una manera natural en el món educatiu. L’aprenentatge híbrid és el futur, i ha de viure i conviure en sintonia.
D’altra banda no ens podem oblidar de la pedagogia que s’ha de fer per trencar les barreres generacionals. Falta (in)formació per accedir a la formació. S’han de trencar a poc a poc les desigualtats digitals.
I no podem oblidar-nos del problema que comporta el fet que no tothom té a l’abast la tecnologia i els recursos necessaris, malgrat que sembli impossible en ple segle XXI. Aquesta assignatura està suspesa, han de canviar moltes sinergies perquè no sigui un luxe i queda molta feina per fer.
L’educació ha de ser accessible o no ser. No la podem entendre de cap altra manera.
